CAMINS

PROVES DE BLOC

2011-11-11T19:19:00.001+01:00

AQUESTA ES UNA PROVA QUE FAIG DEL BLOC

6 DE SETEMBRE DE 2009 CAMINADA POPULAR DE CALDERS

2009-09-06T15:47:00.033+02:00

Distància recorreguda: 17,23 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 655 metres, baixant: 640 metres.
Altitud mínima: 349 metres, màxima: 574 metres.

Se surt de la plaça Major cap al carrer de Les Monges, es creua la carretera i s'agafa el camí de la Fonteta cap a les alzines dels gitanos. Se segueix un corriol que baixa cap a la dreta pel costat de les alzines, i voreja les roques de dalt. A sota s'hi pot veure una bonica balma.Prenem el coriol que baixa a l'esquerra i seguim avall per sota la línia elèctrica. Trobem una pista forestal que seguirem cap a la nostra esquerra tot vorejant la cinglera de les Roques dels Gitanos. Magnífiques vistes sobre el meandre del Castell.

EL MEANDRE ABANDONAT

Arribem al camí de la Cova del Cargolaire. L'accés a la bauma queda a la nostra dreta.
El recorregut segueix baixant pel corriol que a trossos mostra restes de l'empedrat original.Desprès de deixar el trencall de la barraca del Campà i de vorejar uns camps, arribarem al camí del Molí del Castell. En front s'alça el Castell de Calders.
Vorejem les edificacions del Molí del CastellTravessem el torrent per un pontarró. Segim la pista i deixem a la nostra dreta, primer el trencall al Pou de Glaç i desprès el de Malniu.Arribem al riu Calders i sense creuar-lo seguim pel seu marge dret tot creuant una codina.
Passem la desviació per anar a les ruïnes de Sant Andreu. L'itinerari segueix a la dreta fins al capdamunt on es troba un caminet molt evident. Deixem les restes d'una barraca de vinya a la nostra dreta.

Aviat veiem Comellas però no hi anem, el camí se'n allunya passant per la Quintana de Comellas, nosaltres el seguirem fins la

FONT DE BELLVEÍ

Travessem el pont sobre el riu Calders i a la font recuperarem forces per poder continuar. La font és al costat del riu Calders i té un magnific conjunt de plataners; els dos de la banda dreta del riu actuen de portal al conjunt de la font, els altres deu plàtans estan situats a la banda esquerra on hi trobem la font. Aquests plàtans tenen una edat aproximada d'uns 100 anys, tenen perímetres que arriben a més de 3,20 metres i 30 metres d'alçada. També hi trobem un roure de més de 200 anys d'edat. La seva mida i el seu port, copa oberta i ben estructurada fan l'excepcionalitat d'aquest arbre. Aprofitat pels pagesos per la seva ombra pel lleure i el descans. Per la seva situació al costat dels plàtans de Bellveí serveix per equilibrar i de contrapunt a aquests. Encara que prolifera la vegetació arbustiva sota la seva copa, es troba sol, desenvolupant una copa ample i equilibrada, la creu a 4 m, indicaria alguna esporga de formació.
Seguim la pista cap a la dreta per la Plana del Campaner en lleugera pujada fins a trobar a la nostra esquerra el trencall per vistar opcionalment el

FORAT MICÓ

És un espai de gran bellesa per sobre del riu, es tracta d'un conjunt de roques erosionades per l'aigua. El seu nom ve del forat entre aquestes roques del qual cau l'aigua.
Retornem a la pista. La seguim i la deixem al cap de poc per entrar al bosc, tot seguit per la dreta surt un caminet que no seguim i anem pel camí de l'esquerra, el més ample. Bona panoràmica del riu. Estem passant per l'Argiler. Més endavant s'estreny i es converteix en un corriol que passa a mitja vessant. A sota nostre veiem el canal de Viladecavalls. Arribarem a una pista forestal que seguirem a l'esquerra fins a

RUBIÓ

Deixem la pista i passem pel costat de la casa, ens quedarà a l'esquerra. Continuem per la clariana que hi ha entremig de l'alzinar per anar a buscar

EL CANAL DE VILADECAVALLS

És l'obra d'enginyeria més complexa del riu Calders. La resclosa està situada poc desprès de Bellveí. Des d'allà i fins a la central, el canal de 3 metres de fondària per 2 d'amplada, recorre 5 quilòmetres entre trinxere excavades a la roca i túnels fins que arriba al punt de desnivell on hi ha el salt d'aigua. La llargada del túnel principal és de 500 metres.
Travessem el Canal per un pontet i el seguim pel seu marge esquerra. Posteriorment superarem una petita paret mitjançant una escala de gat.

Aviat reapareix el canal i el seguirem per la vora. A prop tenim el riu que forma el meandre del clot del soldat. Des del pal indicador seguim recta per la pista que aviat agafa la direcció oest. Als 90 metres tombem a la dreta i comencem a seguir la vora del canal del Jorba. Més endavant passem sobre el torrent de la Por i superem una cadena. Seguirem fins a una cruïlla de corriols, on agafarem el de l'esquerra, que comença a davallar. Més endavant el camí s'estreny i voreja una cinglera des d'on es veu el riu Calders.
Ara comencem a pujar pel serrat de les Botifarres fins que arribem a una pista que ens portarà a la carretera, la creuarem per arribar a

EL CANADELL

Desprès d'una bona botifarra ens endinsem al bosc per anar fins a l'

ERMITA DE SANT SALVADOR DEL CANADELL

És una petita capella de tradició gòtica de la Baixa Edat Mitjana (1400-1492) seguint la tradició romànica. De planta rectangular i una sola nau acabada en absis orientat a llevant. La coberta és amb volta de canó.
Deixem l'ermita a la dreta i davallem per un camí ample fins a la pista que ens portarà a

LES QUINGLES

Un cop passada la casa, seguirem la pista cap a la dreta. Poc desprès trobarem un camí que surt cap a la dreta i ens acostarà a

MONT-ROS

Passarem pel costat de la casa i desprès travessarem el Pla de la Vila, on vaurem una barraca de vinya.

Poc desprès arribarem al

VIVER DE TORRACABOTA

Agafarem el camí que puja a la nostra dreta passat e dipòsit verd, fins arribar a una clariana. Agafant el camí de l'esquerra arribarem a la piscina de la Guàrdia. Des de l'aparcament surt un corriol que ens porta a la zona verda.
Ara enfilem l'últim tram del recorregut. Tot pujant creuarem el carrer Pica d'Estats i Montardo, per baixar desprès pel Camí del Grau fins a la Creu d'on surt el carer Manresa que ens portarà a la plaça Major.

26 DE JULIOL DE 2009 CAMINADA POPULAR DE SANT QUIRZE SAFAJA

2009-07-26T20:17:00.033+02:00

Distància recorreguda: 14,92 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 949 metres, baixant: 886 metres.
Altitud mínima: 507 metres, màxima: 754 metres.

Sortirem del Parc de l'Aigua, un dels indrets més refrescants de Sant Quirze Safaja.

Agafarem un bonic camí que travessa la baga dels Torrents on abunda el pi roig. El camí s'enfila fins els límits de la urbanització Pinars del Badó i passa pel costat de la font de l'Arç.

Continuem la caminada, ara pujant de valent, fins arribar al puig Dari de 706 metres d'alçada, el punt més alt de la ruta d'avui.
Des del puig Dari seguirem en direcció sud, per un corriol, vorejant la urbanització de Les Clotes. I arribarem a la carretera, al pas de la masia del Flequer. És un mas remarcable pel seu tipisme, pertany als marquesos de Dou, que el 1776 feren reedificar la capella de Sant Climent del Flequer, situada a la punta d'una serra, dintre la propietat del mas, al costat d'una capella antiga documentada des del segle XV.
Durant una estona anirem paral·lels a la carretera. La creuem i agafem la pista que va a la masia

EL PARÉ ó PERER DE PLANES

Aquest mas del Perer de Planes, existia al segle XII i té antics finestrals i un notable arxiu. Desprès de passar pel seu costat, prendrem direcció a la cinglera del Bertí per arribar-nos fins el puig de Llort. Magnífiques vistes sobre la plana de Vallés, la Mola i el Montcau, la vall del Tenes i Sant Miquel del Fai.
Aquesta és una zona per a la pràctica del parapent tot recorrent els espectaculars Cingles de Bertí.

Reprendrem la ruta seguint en direcció Sant Miquel del Fai pel sender de gran recorregut GR-5. Una mica abans d'arribar al monestir, deixarem el GR per pendre un camí paral·lel al riu Tenes i a contracorent, que tot pujant mica en mica ens retornarà al punt de sortida.

Continuem, a partir d'ara el recorregut es força ombrivol. A la nostra dreta hi enim el Tenes ple de gorgs i saltants d'aigua. Anem a fer una variant que ens acosta al Molí de Baix. Un exemple d'aprofitament del corrent d'aigua. Aquest molí tenia dues basses , una s'omplia mitjançant el rec provinent del molí de Llobateres i l'altra s'abastava directament de l'aigua del riu Tenes.

EL MOLÍ DE BAIX

Fotografía: Antoni Mora Vergés

Continuem seguint el corriol que ens portarà fins un altre lloc molt bonic:

EL MOLÍ DE LLOBATERES

Fotografía any 1995.
Rambol - Fototeca.cat - Moianes.net

A la torre es poden veure les espitlleres defensives.

Fotografía any 1922.
Fons Fotogràfic Salvany - Biblioteca de Catalunya - Moianes.net

Vista lateral del molí.

Fotografía juliol 1987.
Carme Comas i Suriñach (DGPC – Gencat) - Moianes.net

Fotografía juliol 1987.
Carme Comas i Suriñach (DGPC – Gencat) - Moianes.net

Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Encara es conserva la bassa amb les parets de carreus i el reg.

Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze de Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l’ha conegut, també, pels noms de molí de Centelles, de la Torre i de Fontubal. Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu (la font Tubau), que neix just al costat. Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, va construir-se una resclosa al Tenes dins la propietat del veí mas Torres, que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
És sabut que en el segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que a l’any 1328 l’arrendava Arnau Flequer. Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament i a partir del 1486 s’estableixen enfiteus, que vindria a ser com una privatització. També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme.
El molí de Llobateres guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:

* Bassa amb cup o poual al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
* La torre, que era on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns 10 metres, amb un costat interior de 3’45 metres i la gruixudària dels murs es comptabilitza en 1’30 metres aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada, essent l’original un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure’s són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
** Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
** Planta baixa o pis de les moles. Es troa coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
** Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt que es troba a uns 3,5 metres del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
** El mas, datat a l’any 1694.

La documentació existent parla de molins, en plural. A l’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, pel que es creu que el molí superior havia d’estar dins de la torre, mentre que l’inferior es trobaria en un petit edifici adossat a ella, on ara hi ha el mas.
Inicialment, va ser un molí fariner, però a partir del segle XV se’n va construir un de draper o noc (joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència), ja que els oficis relacionats amb els teixits tingueren una gran puixança. A aquest molí també se’l coneix com el molí de baix. Al 1684 se cita el primer molí draper, dient que ja hi era des de molt temps ençà. Al 1698 es diu que el molí draper es troba sota la casa del molí de Llobateres, molí que no va edificar-se fins en període comprès entre el 1771 i el 1787. També es troba a la dreta del Tenes, actualment enrunat i molt cobert per la vegetació.
Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada del 1960, quan va ser fins quan va estar en funcionament. Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

Continuem el nostre recorregut i ens trobarem el

MAS LES TORRES

Una de les cases pairals més antigues i ben plantades del terme. Documentat ja al segle XIII, però l'edificació que veiem, de planta quadrada i amb coberta de quatre vessants, és bastida entre el 1714 i el 1719. La façana té un portal adovellat amb escut a la clau, mentre que a la banda dreta hi ha una galeria sostinguda amb columnes amb una capella adossada consagrada a Sant Antoni l'any 1755.
El gran casal amb els seu terreny esglaonat fins la riera del Tenes.
Fotografía any 1933.
Antoni Gallardo - Arxiu Fotogràfic CEC - Moianes.net

La capella, precedida d'un atri i amb un petit cor, es troba adossada a la part nord de la masia.
Fotografía vers 1940.
Josep Sansalvador - Arxiu Gavín - Moianes.net

Fotografía finals anys 40.
F. Guilera - Moianes.net

Fotografía tardor 2003.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Fotografía hivern 2006.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Prop de la masia passarem a tocar de la

POUA DE GEL DE LES TORRES

Molts pagesos del Moianès, del segle XVII fins a ben entrat el XX, feien el glaç en uns pous tot aprofitant les zones obagues i l'aigua de les rieres. Això els permetia vendre'l a Barcelona i a les pastisseries de Moià i Castellterçol. El seu transport era en carruatge i sempre es feia durant la nit.
Aquesta poua està molt ben conservada.
Continuem l'excursió i a prop del càmping L'Illa trobarem una altre poua.

POUA DE LES FERRERIES

La riera del Tenes al seu pas per les Ferreries.

Fotografía principi dels 50.
autor desconegut - Moianes.net

El seu nom ens recorda l'activitat que s'hi realitzava en altres temps.
Fotografía tardor 2003.
Feliu Añaños Masllovet - Moianes.net

Seguim el camí per la vora del riu fins arribar a l'escola del poble. Creuem la carretera i ens enfilem per un corriol que comunica la vall amb l'església.

Només ens cal un petit esforç i ja som a dalt del poble i amb uns quants passos més arribem de nou al parc de l'Aigua.

DIUMENGE 29 DE MARÇ DE 2009 CAMINADA POPULAR DE PUIG-REIG

2009-03-29T19:18:00.013+02:00

Distància recorreguda: 16,14 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 980 metres, baixant: 975 metres.
Altitud mínima: 379 metres, màxima: 562 metres.

PAISATGE FANTASMAGORIC

BAUMA DE LA GUILLOTERA

CAL PALLOT

SANT ANDREU DE CAL PALLOT

És un notable exemplar romànic del segle XII. D'una nau i absis semicircular amb finestra. Té la particularitat que, sense que el terreny hi obligui, la porta és oberta al mur de tramuntana, amb dos arcs adovellats i en degradació coberts per una senzilla arquivolta. A l'absis hi ha restes de pintures. L'any 1975 un llamp aterrà la meitat del campanar, del tipus de paret amb 2 ulls.
A prop de l'església, i sobre roques hi ha, excavades a la mateixa roca, tombes antropomòrfiques.

LA RIERA DE MERLÈS

RUNES DE SALELLES

CAL PORTER

LES CANALS

PONT DE LES CANALS

EL VILAR

A PROP DEL LLOBREGAT

DIUMENGE 1 DE MARÇ DE 2009 CAMINADA DE SANT MARTÍ DE CENTELLES

2009-03-04T17:49:00.008+01:00

Distància recorreguda: 18,80 quilòmetres.
Desnivell acumulat pujant: 1.070 metres, baixant 1.028 metres.
Altitud mínima: 398 metres, màxima: 886 metres.

Bonica caminada per la Serra de l'Arca, des de la que gaudirem d'excepcionals vistes sobre els contraforts occidentals de la Calma i els camins que hi pugen.
Sortim de bon matí de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i travesant el pont romànic de L'Abella sobre el riu Congost, seguim la carretera de Ribes, els carrers de l'Avencó, Núria, Tramuntana i Mare de Deu de Montserrat fins deixar l'asfalt i continuar per la pista que passa a tocar el cementiri. Aleshores girem a la dreta tot seguint la pista a l'Aregall. Deixem la pista i ens enfilem per l'esquerra tot pujant per un caminoi costerut.
A partir d'aquí anirem agafant dreceres en ziga-zaga que en continua pujada, i escurçant l'ampla pista, ens portarà en aquesta primera part de l'excursió per boniques boscúries fins dalt de la serra.
En arribar a la cota 772 metres prenem un corriol descendent que no deixarem fins a trobar la pista que ens portarà a sota, a la dreta a

CAN SERRA DE L'ARCA

Magnífica pagesia enderrocada però en reconstrucció, enlairada sobre la vall de Picamena. El nom d'arca fa referència a dòlmen i se n'han descobert en aquest sector de la serra diversos exemplars. Disposa d'unes arcades de gran bellesa.
Seguim per la pista, que, tot fent un revolt, s'allunya de la casa i segueix tot planejant el camí del Saní. Abans d'arribar-hi deixarem a la dreta la pista que en 1 quilòmetre ens portaría a Sant Miquel de Canyelles.

EL SANÍ

Desprès de gaudir d'un bon esmorzar continuem enfilant-nos a poc a poc per un sender fins arribar dalt la Serra de l'Arca a 836 metres. Aquí enllacem amb la pista del Brull.
Girem a l'esquerra per la pista i als pocs metres tombem de nou a l'esquera per un corriol que ens abocarà al caire de la cinglera. En alguns indrets hi ha construïts petits miradors que ens ofereixen espectaculars vistes sobre la riera de Picamena.

MIRADORS DESDE LA SERRA DE L'ARCA

Anem seguint pel llom de la carena tot trepitjant l'empedrat d'una antiga vía romana. Trobem a ran de terra una creu (ens diuen que també es d'época romana) tot seguint aquesta cinglera fins a trobar de nou la pista del Brull. Al cap d'una estona ens desviem a la dreta per anar a veure:

EL DOLMEN DEL BOIX

Ara començarem a baixar per la ampla pista. Passem a tocar dels camps i les runes de la masia, a la nostra dreta, de:

VILARGENT

Continuem baixant cap a Aiguafreda, tot agafant alguna que altre drecera. En un d'aquests baixants ens trobem a la nostra esquerra un forat que bé podría ser un avenc:
Seguim de front per un camí ample. Trobem el Saüc, masia en ruïnes, mig oculta per les bardisses que formava part de l'agregat medieval d'Aiguafreda de Dalt. Més endavant, apartada i a la dreta, amb bancs i taules ens arribem a la:

FONT FRESCA

Arribem a Aiguafreda de Dalt. Va ser el nucli primitiu d'Aiguafreda, amb l'església de Sant Martí i la rectoria. El vell temple de Sant Martí és de factura románica, però alguns reforços afegits els segles XVII i XVIII ocultaren una gran part de l'estructura primitiva.

AIGUAFREDA DE DALT I EL COMUNIDOR

És de destacar el comunidor (petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada a prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades i jutjaba les bruixes) que junt amb el de la Costa, són els únics exemples que es donen al Montseny.
L'aspecte que més atrau el visitant és la cripta oberta al peu del temple. Es tracta d'una gruta d'uns nou metres de llargada, que té l'entrada natural oculta per les aigües d'una bassa que hi ha al costat. Aquest fet s'aprofità per a utilitzar la cova com a amagatall. Hi han vestigis d'enterraments tardoromans i visigòtics.

"JO SENSE SOL, I TÚ SENSE FE, NO VALEM RES"

Anem descendent per la vall de la riera de Martinet fins a arribar a la Font dels Enamorats ja en les primeres cases d'Aiguafreda. Creuem tot el nucli fins arribar de nou a la plaça de l'Ajuntament de Sant Martí.

DIUMENGE 8 DE FEBRER DE 2009 CAMINADA PER LA VALL DE GUANTA

2009-02-08T19:53:00.007+01:00

Sortim de la Plaça de la Vila de Sentmenat per darrere l'Ajuntament. Passem per davant la masia la Colamina, integrada al nucli urbà. Prenem direcció tramuntana i just abans de deixar el poble, ens trobem, enmig de les cases, l'ermita de Santa Caterina, del segle XVIII, amb una façana de pedra vista.
Passem pel costat del castell de Sentmenat, segles XI-XII. Al costat seu hi ha l'ermita dedicada a Sant Jaume, on hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat.
Seguim el camí ample, passem pel costat d'un embassament d'aigua: la Basseta del Castell, de construcció medieval que abastava el molí del Castell i regava les terres d'aquest domini.

Immediatament trobem la masia de Can Fruitós. Té integrada en el seu conjunt l'ermita romànica dedicada a Sant Fruitós, segle XII. Passem fregant l'absis. Al pati de la masia podem veure dues arcades gòtiques i un molí d'oli. Passada l'ermita, i quasi a tocar, trobem una altra bassa d'aigua, la bassa de Can Fruitós.
Arribem al llit de la riera, i la travessem per una passera. Seguim el camí vers tramuntana.

Agafem el camí de Can Senosa. Creuem de nou la riera per el pont de can Senosa i anem a veure un recó amb la imatge de la Moreneta. A continuació passem vora la casa de Can Senosa, o masia d'Aigua-Senosa, fins que la pista s'endinsa en uns prats. Davant nostre, a plom sobre els espadats de pedra, observem el mas de Guanta, anterior al segle XV.

Caminem una estona paral.lels al riu fins una altra cruïlla. El camí de la dreta porta al Saltant de Guanta. Nosaltres prenem a l'esquerra el camí que ens porta, un cop travessada la riera per una palanca de fusta, a la font de Bou, on trobem una taula i bancs i fem un bon esmorzar.

En acabar, reculem fins l'ultima cruïlla i ens dirigim fins als peus del sorprenent i bonic Saltant de Guanta.

Continuem el camí i passem a tocar d'un forn de calç. Desprès d'una breu pujada arribem a la pista de Guanta. Més endavant la pista té un tall vertical a la dreta que ens permet veure el saltant de Guanta.

Finalment seguint la pista arribem a la casa de Guanta, d'abans del segle XV i construïda dalt de la roca.
Desprès d'una breu parada per contemplar els entorns retornem a Sentmenat per l'ampla pista que passa per Can Vinyals i la grossa alzina a tocar de la carretera de Castellar.

CAMINANT DE TAVÈRNOLES A SANT PERE DE CASSERRES 10-02-2008

2008-02-10T17:37:00.001+01:00

Discover Sau!

Recorregut ampli d’11 km amb 3 trams de desnivells de 100-150 m força sobtats. Recorre paratges interessants, fondals i trams elevats. A l’extrem, el monestir de Sant Pere de Casserres, de visita obligada, on ens parem a esmorzar.

Sortim de la plaça de l’església de Sant Esteve de Tavèrnoles i seguim el PR C-40, marcat amb groc i blanc, pel camí vora el restaurant Can Colomer. Travessem la carretera i ens dirigim a una urbanització. El camí gira a la dreta, passa per la masia de Benerigues i s’enfila fins arribar al pla de Savassona.

Savassona ofereix un paratge de gran interès, amb restes d’un poblat ibèric. És una zona molt densament ocupada per jaciments arqueològics, amb roques amb signes i inscultures de diverses èpoques, que alguns cronistes qualifiquen d'esotèrics. Consta d'un conjunt de 598 gravats repartits en quatre pedres situades al Pla de Sant Feliuet, a llevant del Turó. Els motius més repetits són les cassoletes i les cruciformes, essent molt interessant les combinacions d'elements. És molt difícil establir un procés evolutiu de realització ja que l'erosió impedeix veure si alguna de les combinacions d'elements són o no superposicions.
El gravat més interessant és la figura antropomorfa de la petita pedra situada més al nord del pla. És una figura amb uns solcs molt ben marcats, desproporcionada amb un cap molt gran i asexuada (alguns estudiosos asseguren que és de sexe femení). És un baix relleu que presenta el braç esquerra formant angle recte sobre l'abdomen, s'aprecia l'intent de diferenciació de la mà tot esbossant algun dit. Els peus i l'altra mà no estan tan ben definits. A la cara hi ha tres petites incisions arrodonides distribuïdes irregularment, que corresponen als ulls i al nas o a la boca. A la mateixa pedra hi veiem moltes marques i ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant.
La pedra de les Bruixes és la que presenta més diversitat de gravats i més gran densitat de presentacions. Hi ha gravades formes interessant i molt atractives i combinacions d'elements força complicats. En altres dues pedres, properes al Dau, s'hi poden veure creus, cassoletes i combinacions d'elements i una figura antropomorfa molt diferent de la primera pedra. També hi ha alguna inscripció recent.El primer gran bloc que ens crida l'atenció és el Dau, al costat del qual hi ha unes lloses amb diversos signes gravats, entre els que destaquen diverses creus i canalons comunicats. A poca distància i per un corriol a mà esquerra arribem a la coneguda Pedra dels Sacrificis, que segons llegendes tradicionals servia per realitzar sacrificis humans i la sang de les víctimes vessava pels solcs excavats. Es parla que la pedra era el lloc triat perquè les bruixes celebressin els seus conciliàbuls. Diuen que allà feien exàmens de consciència, es passaven comptes mútuament del rendiment personal. Si n'hi havia alguna que no havia fet prou maldats la condemnaven a mort i la penjaven. La nit que això succeïa, perquè els iniciats no poguessin veure el sacrifici, desencadenaven una gran tempesta. Els llamps i els trons s'enllaçaven els uns amb els altres i el soroll era eixordador. Realment fou un lloc d'enterrament del període neolític, com ho corroboren les sis fosses individuals localitzades. Posteriorment l'espai fou utilitzat a la Primera Edat dels Metalls, a l'Edat del Ferro i finalment a l'època ibèrica.

Per un caminet que s’enfila a l’esquerra, seguint una gran escalinata empedrada possiblement d'època medieval, podem arribar-nos en pocs minuts a l’ermita romànica de Sant Feliuet i fer un bon descans.

Passem el pla i agafem un caminet a l’esquerra que volta el turó i porta al collet de Passarella. El PR gira a la dreta per un camí ben senyalitzat i s’enfila a la urbanització de Fussimanya.

Després d’una pista asfaltada, seguim el PR que creua el torrent de l’Infern. Trobarem una pista ampla que enllaça amb la carena de Sant Pere de Casserres. Seguint el sender arribem al monestir. El retorn el fem pel mateix recorregut.

EXCURSIÓ AL SOBREPUNY 17-06-2007

2008-02-03T18:24:00.000+01:00

Itinerari que ens permet seguir, en gran part, l'antic camí de bast entre Vilada i la Clusa. Malgrat que el desnivell que superem s'apropa als mil metres, el camí es de molt bon fer. Un dels aspectes d'interès de la ruta és que travessa alguns boscos molt ufanosos, amb predomini de pi roig i presència de faigs. Els primers floreixen entre maig i juny i els segons s'acoloreixen de tardor a darreries d'octubre. Cal remarcar, d'altra banda, la panoràmica que ofereix la carena culminant de Sobrepuny.