diumenge, 10 de febrer de 2008

CAMINANT DE TAVÈRNOLES A SANT PERE DE CASSERRES 10-02-2008


Discover Sau!


Recorregut ampli d’11 km amb 3 trams de desnivells de 100-150 m força sobtats. Recorre paratges interessants, fondals i trams elevats. A l’extrem, el monestir de Sant Pere de Casserres, de visita obligada, on ens parem a esmorzar.

Sortim de la plaça de l’església de Sant Esteve de Tavèrnoles i seguim el PR C-40, marcat amb groc i blanc, pel camí vora el restaurant Can Colomer. Travessem la carretera i ens dirigim a una urbanització. El camí gira a la dreta, passa per la masia de Benerigues i s’enfila fins arribar al pla de Savassona.

Savassona ofereix un paratge de gran interès, amb restes d’un poblat ibèric. És una zona molt densament ocupada per jaciments arqueològics, amb roques amb signes i inscultures de diverses èpoques, que alguns cronistes qualifiquen d'esotèrics. Consta d'un conjunt de 598 gravats repartits en quatre pedres situades al Pla de Sant Feliuet, a llevant del Turó. Els motius més repetits són les cassoletes i les cruciformes, essent molt interessant les combinacions d'elements. És molt difícil establir un procés evolutiu de realització ja que l'erosió impedeix veure si alguna de les combinacions d'elements són o no superposicions.
El gravat més interessant és la figura antropomorfa de la petita pedra situada més al nord del pla. És una figura amb uns solcs molt ben marcats, desproporcionada amb un cap molt gran i asexuada (alguns estudiosos asseguren que és de sexe femení). És un baix relleu que presenta el braç esquerra formant angle recte sobre l'abdomen, s'aprecia l'intent de diferenciació de la mà tot esbossant algun dit. Els peus i l'altra mà no estan tan ben definits. A la cara hi ha tres petites incisions arrodonides distribuïdes irregularment, que corresponen als ulls i al nas o a la boca. A la mateixa pedra hi veiem moltes marques i ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant.
La pedra de les Bruixes és la que presenta més diversitat de gravats i més gran densitat de presentacions. Hi ha gravades formes interessant i molt atractives i combinacions d'elements força complicats. En altres dues pedres, properes al Dau, s'hi poden veure creus, cassoletes i combinacions d'elements i una figura antropomorfa molt diferent de la primera pedra. També hi ha alguna inscripció recent.El primer gran bloc que ens crida l'atenció és el Dau, al costat del qual hi ha unes lloses amb diversos signes gravats, entre els que destaquen diverses creus i canalons comunicats. A poca distància i per un corriol a mà esquerra arribem a la coneguda Pedra dels Sacrificis, que segons llegendes tradicionals servia per realitzar sacrificis humans i la sang de les víctimes vessava pels solcs excavats. Es parla que la pedra era el lloc triat perquè les bruixes celebressin els seus conciliàbuls. Diuen que allà feien exàmens de consciència, es passaven comptes mútuament del rendiment personal. Si n'hi havia alguna que no havia fet prou maldats la condemnaven a mort i la penjaven. La nit que això succeïa, perquè els iniciats no poguessin veure el sacrifici, desencadenaven una gran tempesta. Els llamps i els trons s'enllaçaven els uns amb els altres i el soroll era eixordador. Realment fou un lloc d'enterrament del període neolític, com ho corroboren les sis fosses individuals localitzades. Posteriorment l'espai fou utilitzat a la Primera Edat dels Metalls, a l'Edat del Ferro i finalment a l'època ibèrica.

Per un caminet que s’enfila a l’esquerra, seguint una gran escalinata empedrada possiblement d'època medieval, podem arribar-nos en pocs minuts a l’ermita romànica de Sant Feliuet i fer un bon descans.

Passem el pla i agafem un caminet a l’esquerra que volta el turó i porta al collet de Passarella. El PR gira a la dreta per un camí ben senyalitzat i s’enfila a la urbanització de Fussimanya.

Després d’una pista asfaltada, seguim el PR que creua el torrent de l’Infern. Trobarem una pista ampla que enllaça amb la carena de Sant Pere de Casserres. Seguint el sender arribem al monestir. El retorn el fem pel mateix recorregut.

diumenge, 3 de febrer de 2008

EXCURSIÓ AL SOBREPUNY 17-06-2007


Itinerari que ens permet seguir, en gran part, l'antic camí de bast entre Vilada i la Clusa. Malgrat que el desnivell que superem s'apropa als mil metres, el camí es de molt bon fer. Un dels aspectes d'interès de la ruta és que travessa alguns boscos molt ufanosos, amb predomini de pi roig i presència de faigs. Els primers floreixen entre maig i juny i els segons s'acoloreixen de tardor a darreries d'octubre. Cal remarcar, d'altra banda, la panoràmica que ofereix la carena culminant de Sobrepuny.